MONTGRÍ - 301 metres

Vista del Massís del Montgrí des de Pals

Data de l'excursió: 8 de març de 2011
Excursionistes: Joan Abelló, Domènec Anguera, Gemma Oncins i Laura Ponce.

El massís del Montgrí (Serralada Litoral Catalana) és un massís muntanyós a la vora del mar Mediterrani al nord-est de la comarca del Baix Empordà i que, de fet, constitueix la separació natural entre aquesta i la de l'Alt Empordà. Actualment, està distribuït entre els municipis de Bellcaire d'Empordà, l'Escala, Ullà i Torroella de Montgrí.

El massís del Montgrí és un aflorament de roca calcària elevat per una falla orientada d'est a oest, que es formà al mateix temps que la serralada del Pirineu. En alguns punts s'hi troben intrusions magmàtiques de quars vermell o marronós. Com a terreny càrstic s'hi poden trobar nombroses grutes, dolines i forats en les parets de les muntanyes anomenades caus de duc, probablement perquè sovint hi nien els ducs.

És a la banda sud on hi ha els cims de major envergadura. D'oest a est hi destaquen els següents cims: Muntanya d'Ullà (308 m), el Montgrí (301 m), sobre el qual hi ha el castell del Montgrí, i el Montplà (311 m), propers a Torroella, i la Torre Moratxa (218 m) i Roca Maura (226 m), propers a l'Estartit.

A mig camí. Creu de Santa Caterina


Informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Mass%C3%ADs_del_Montgr%C3%AD

Fitxa de l’excursió: http://muntanya.wordpress.com/2007/10/02/100-cims-castell-de-montgri-303-m/ (Bloc: PASSIÓ PER LA MUNTANYA)

Pel cim del Montgrí hi passa el GR-92. Molt ben senyalitzat amb les marques vermelles-blanques.

MERLA (Turdus merula)

Barcelona. Jardins de la Sagrada Família. (Barcelonès)
Marc 2011

COTORRETA DE PIT GRIS (Myiopsitta monachus)

Barcelona. Jardins de la Sagrada Família. (Barcelonès)
Marc 2011

TÓRTORA TURCA ( Streptopelia decaocto)

Desembocadura de la Tordera. (Maresme - La Selva)
Febrer 2011

PUIGSACALM - 1515 metres


Data de l'excursió: 22 de gener de 2011
Excursionistes: Joan Abelló i Domènec Anguera


El massís del Puigsacalm (serralada transversal) es troba a la comarca de la Garrotxa dominat la Vall d'en Bas.
El massís està coronat pel cim del mateix nom des del qual podem gaudir d'unes espectaculars vistes (Pedraforca, Cadi, Pirineu, Canigó, badia de Roses, Montserrat, Montseny).

L'excursió és una preciosa passejada (2 hores fins al cim). Nosaltres la vam fer des del coll de Bracons. El cotxe es pot deixar just en el mateix coll. Ens enfilem a una paret de i all'a mateix comencen les fites que indiquen l'itinerari. El camí està ben indicat. Es passa enmig de preciosos boscos de faig fins arribar a la font de la Tornadissa on es pot fer una aturada. Continuem pel camí que ens mena, amb una forta pujada, a un prat. A la part superior hi ha un tancat alqual hem de resseguir deixant la tanca a la nostra esquerra. En cap moment es veu el cim. Arribats a una porta de fusta, la travessem i d'allà anem cap amunt resseguint el camí.


CUERETA BLANCA (Motacilla alba)

Delta del Llobregat. El Remolar - Filipines (Baix Llobregat)
Abril 2011

Delta del Llobregat. El Remolar - Filipines (Baix Llobregat)
Gener 2011

MORELL DE CAP ROIG (Aythya ferina)

Delta del Llobregat. El Remolar - Filipines. (Baix Llobregat)
Març 2011

Delta del Llobregat. El Remolar - Filipines. (Baix Llobregat)
Gener 2011

ÀNEC XIULADOR (Anas penelope)

Delta del Llobregat. El Remolar - Filipines. (Baix Llobregat
Gener 2011


Delta del Llobregat. El Remolar - Filipines. (Baix Llobregat
Gener 2011

Delta del Llobregat. El Remolar - Filipines. (Baix Llobregat
Gener 2011

PIT-ROIG (Erithacus rubecula)

Aiguamolls de l'Empordà. Camí dels estanys del Matà (Alt Empordà) Desembre 2010


Xanacs. Les Preses.  (Garrotxa)   Desembre 2012

OCA EGÍPCIA (Alopochen aegyptiaca)

Aiguamolls de l'Empordà. Estany del Cortalet. Observatori de les Gantes. (Alt Empordà)
Desembre 2010

ESTORNELL VULGAR (Sturnus vulgaris)


Sophia. (Bulgària)     Març 2013
 
Delta del Llobregat. El Remolar-Filipines (Baix Llobregat)
Desembre 2010

MOSQUITER COMÚ (Phylloscopus collybita)

    
Delta de l'Ebre     Poble Nou del Delta     Desembre 2011
 Delta del Llobregat. El Remolar - Filipines. (Baix Llobregat)
Gener 2011



Delta del Llobregat. El Remolar-Filipines (Baix Llobregat)
Desembre 2010


BLAUET (Alcedo atthis)

Delta del Llobregat. El Remolar-Filipines (Baix Llobregat)
Desembre 2010

Delta del Llobregat. El Remolar-Filipines (Baix Llobregat)
Desembre 2010

XIBEC (Netta rufina)

Delta del Llobregat. El Remolar-Filipines (Baix Llobregat)
Març 2011


Delta del Llobregat. El Remolar-Filipines (Baix Llobregat)
Desembre 2010



Delta del Llobregat. El Remolar-Filipines (Baix Llobregat)
Desembre 2010

GRUA (Grus grus)

Laguna de Gallocanta (Saragossa - Terol)
Desembre 2010

Laguna de Gallocanta (Saragossa - Terol)
Desembre 2010

Laguna de Gallocanta (Saragossa - Terol)
Desembre 2010

LAGUNA DE GALLOCANTA (Reserva natural)

Reserva Natural, proclamada pel Govern d'Aragó (2006)

L'any 1987 va ser declarada zona d'especial protecció per a les aus i va ser ampliada l'any 2001.

Inclosa en la llista de zones humides internacionals (RAMSAR) (1994)

La llacuna de Gallocanta, pertany al Sistema Central Ibèric i és un dels ecosistemes humits més importants de la península i d'Europa Occidental.

A una alçada de 1000 metres la llacuna es troba en el fons d'una gran conca endorreica, és a dir, no té sortida al mar per mitjà d'un riu.

Tota la conca té una extensió de 54335 ha i la superfície de la llacuna n'ocupa 1330 en any molt humits. L'extensió de la llacuna depèn de la quantitat d'aigua que recull de tota la conca i del factor d'evaporació. Pot arribar a tenir fins a 2,5 metres de fondària o bé trobar-se completament eixuta. Malgrat tot, és la llacuna natural més gran de la Península Ibèrica i la llacuna salina més gran d'Europa continental.

En condicions normals, es parla d'un complex de llacunes format per tres unitats ben diferenciades: “el lagunazo de Gallocanta”, “el lagunazo grande” i a l'extrem sur un mosaic de petites llacunes.

A la llacuna es produeix una precipitació carbonatada provocada per efecte de l'evaporació. Les condicions de salinitat en nivells d'aigua alta són de 16 g/l i en nivells d'aigua baixa són de 105 g/l. Els cicles de sequera i inundació al llarg dels segles fa que no hi hagi presència de peixos.

La llacuna es troba dividida per les comarques del Campo de Daroca (Saragossa) i del Jiloca (Terol)

Hi ha un seguit d'itineraris que voltegen tota la llacuna amb 5 observatoris. També hi ha dos centres d'interpretació de la llacuna. Un es troba a la mateixa població de Gallocanta i l'altre a mig camí de les poblacions de Tornos i Bello.

El gran tresor faunístic de Gallocanta són les aus. Es poden observar més de 200 espècies si tenim en compte les nidificants, hivernants o de pas (80% de les aus que es troben a Aragó). Són especialment importants les aus aquàtiques (anàtides i limícoles) i estepàries

L'espècie singular de la llacuna és la Grua (Grus grus). Se'n concentren fins a 70000 en els moments de la migració. La mitjana a la llacuna durant tot l'hivern és d'unes 10000. La llacuna de Gallocanta es troba en una situació estratègica en la ruta migratòria entre les zones de cria al nord d'Europa i les d'hivernada al sud-oest de la Península Ibèrica. La pel·lícula fina d'aigua, que els dóna protecció dels depredadors per passar la nit i la possibilitat d'alimentar-se són els factors determinants per convertir la llacuna en una zona especial per a les Grues.

Al matí, les Grues marxen de la llacuna, on han passat la nit, i es distribueixen per tota la conca. Tota la conca està ocupada per grans extensions cerealistes. Van a menjar el gra que s'ha sembrat. Els pagesos de la zona fan un sobre excés de sembra (subvencionat per la Unió Europea) per facilitar la biodiversitat europea. Grups de grues es poden veure per tots els camps de cereals. Cal advertir que són molt desconfiades i és molt difícil acostar-si. Al capvespre tornen cap a la llacuna convertint aquesta entrada als dormidors en un espectacle de grans dimensions. Grups de grues, a voltes en formació de “V” entren a la llacuna sense deixar de fer els seus reclams sonors i de llarg abast. Els millors llocs per fer l'observació de les grues quan entren a la llacuna són, el centre d'interpretació al sud de la llacuna (entre Tornos i Bellos) i a l'ermita del Buen Acuerdo (extrem nord).


Dates de la visita: 4-5-6 i 7 de desembre de 2010

SANT JERONI - 1236 metres


Data de l'ascensió 28 de novembre de 2010.
Excursionistes: Joan Abelló, Domènec Anguera, Gemma Oncins, Laura Ponce i Laura Solanilla.


Montserrat és un massís que forma part de la Serralada Prelitoral Catalana. S'enlaira bruscament a l'oest del riu Llobregat fins als 1236 metres del cim de Sant Jeroni. Altres cims són el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgrós, Sant Joan, la Palomera...

Es troba situat a cavall de les comarques del Bages, Anoia i Baix Llobregat, i s'hi aixeca el Monestir de Montserrat, una abadia benedictina consagrada a una marededéu trobada, la Mare de Déu de Montserrat.

Va ser declarat parc natural l'any 1987.
Al llarg de mil·lenis, moviments tectònics, canvis climàtics i l'erosió han modelat un relleu brusc, amb grans parets i blocs arrodonits de conglomerat rosa i argila.
El bosc mediterrani, on destaquen les alzines, és el tipus de vegetació predominant