Badia dels Alfacs Delta de l'Ebre (Montsià) Octubre 2011 |
Delta de l'Ebre Platja de la Marquesa (Baix Ebre) Març 2011 |
Delta de l'Ebre Platja de la Marquesa (Baix Ebre) Març 2011 |
Sortides a la natura, fotografies i dibuixos.
L'Estany de Sils és un espai natural protegit inclòs en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de Catalunya i forma part de la xarxa europea d'espais naturals Natura 2000
Era un antic llac natural situat al terme municipal de Sils, comarca de la Selva
L'estany de Sils ocupava una superfície aproximada d'uns 7 km quadrats, el que fa que es vegi sovint representat amb unes dimensions més grans que l'Estany de Banyoles a l'antiga cartografia de Catalunya.
Localitzat en una zona tectònica sense drenatge natural, les aigües de les rieres de Vallcanera, Caldes, Pins, el Rec Clar i la Torderola s’aboquen a la seva conca lacustre.
Com moltes zones humides en el passat, aquest llac era vist com una zona malsana. Al llarg dels darrers segles es va intentar drenar el llac amb l'objectiu de guanyar noves terres de conreu i lluitar contra el paludisme. Els intents de dessecació no varen reeixir fins a l'any 1851 quan es va fer la sèquia que anava a desembocar a la riera de Santa Coloma. Les terres obtingudes amb la dessecació de l'estany es varen repartir entre la gent que havia fet la sèquia.
Amb el temps la conca de l'antic llac es va cobrir de prats de dalla on es deixava créixer herba pel ramat. Cap al darrer quart del segle XX les plantacions d'arbres per a usos comercials (pollancres i plàtans), varen substituir els camps de dalla originals.
Observacions ornitològiques fetes el dia 19 de març de 2011
2 Repicatalons
× Garses
3 Aligots comuns
1 Agró blanc
1 Gaig
≥28 Esplugabous
≥21 Martinets blancs
3 Cabussets
× Corbs marins grossos
18 Bernats pescaires
2 Mallerengues carboneres
2 Tallarols de casquet
2 Mosquiters comuns
1 Oreneta vulgar
1 Cadernera
× Polles d'aigua
× Rossinyols bords
4 Gavians argentats
× Xarxets comuns
× Ànecs cullerots
× Ànecs collverds
Data de l'excursió: 8 de març de 2011
Excursionistes: Joan Abelló, Domènec Anguera, Gemma Oncins i Laura Ponce.
El massís del Montgrí (Serralada Litoral Catalana) és un massís muntanyós a la vora del mar Mediterrani al nord-est de la comarca del Baix Empordà i que, de fet, constitueix la separació natural entre aquesta i la de l'Alt Empordà. Actualment, està distribuït entre els municipis de Bellcaire d'Empordà, l'Escala, Ullà i Torroella de Montgrí.
El massís del Montgrí és un aflorament de roca calcària elevat per una falla orientada d'est a oest, que es formà al mateix temps que la serralada del Pirineu. En alguns punts s'hi troben intrusions magmàtiques de quars vermell o marronós. Com a terreny càrstic s'hi poden trobar nombroses grutes, dolines i forats en les parets de les muntanyes anomenades caus de duc, probablement perquè sovint hi nien els ducs.
És a la banda sud on hi ha els cims de major envergadura. D'oest a est hi destaquen els següents cims: Muntanya d'Ullà (308 m), el Montgrí (301 m), sobre el qual hi ha el castell del Montgrí, i el Montplà (311 m), propers a Torroella, i la Torre Moratxa (218 m) i Roca Maura (226 m), propers a l'Estartit.
A mig camí. Creu de Santa Caterina
Informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Mass%C3%ADs_del_Montgr%C3%AD
Fitxa de l’excursió: http://muntanya.wordpress.com/2007/10/02/100-cims-castell-de-montgri-303-m/ (Bloc: PASSIÓ PER LA MUNTANYA)
Pel cim del Montgrí hi passa el GR-92. Molt ben senyalitzat amb les marques vermelles-blanques.