Delta del Llobregat. El Remolar - Filipines (Baix Llobregat)Gener 2011
Las Bardenas Reales. (Navarra)Octubre 2010
Sortides a la natura, fotografies i dibuixos.
Reserva de la biosfera, atorgat per l'Organització de les Nacions Unides per l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) (2000)
Les “Bardenas Reales” són un extens territori de 41.845 ha. semidesèrtic i despoblat, situat al SE de Navarra. Margues, guixos, argiles i gressos formen un paisatge característic, de relleu escarpat, ple de turons, forts barrancs... El clima és molt calurós a l'estiu, molt fred a l'hivern i amb una pluviositat escasa (350 l/m2).
Es poden diferenciar tres grans zones. “La Bardena Blanca” és la depressió central, amb terres blanquinoses i d'aspecte desèrtic. “El Plano” és una terrassa fluvial gairebé plana, amb sols provinents del riu Aragón. “La Negra” es caracteritza per l'existència de grans planures, formades per estrats horitzontals de roca calcàrea; els talusos amb cobertura vegetal de pins i alzines i la terra fosca li han donat nom.
En aquest immens espai natural hi ha representats diferents hàbitats, alguns d'ells de gran valor ecològic: pinedes, matolls, estepes, salobrars, zones humides, penyasegats, construccions humanes i conreus. Una de les comunitats de fauna més singulars són les aus estepàries, adaptades a viure en llocs planers i esclarits. Aquest hàbitat es troba sobretot a la zona de “la Bardena Blanca”. Podem citar el tòrlit, la ganga, la xurra, la terrerola rogenca, la cogullada fosca, diversos còlits i per la seva raresa destaca l'alosa becuda. El pioc salvatge, el gegant de les zones estepàries, visita de tant en tant les zones de conreus de cereals.
Un altre grup d'aus destacat són les rapinyaires: voltor comú, àguila daurada, aufrany, duc, xoriguer...
Els mamífers es troben en tots els ambients, malgrat tenir un comportament molt discret i per tant difícils de veure: conill, llebre, guineu, toixò, gat mesquer, cabirol o senglar.
Existeixen uns itineraris perfectament senyalitzats per fer-los a peu, en bicicleta o en cotxe. Si aneu amb cotxe, potser el més interessant és un itinerari circular que rodeja el camp de tir de l'exercit de l'aire. Aproximadament a 1 km de la població d'Arguedas, anant per la NA-134 en direcció a Tudela, surt una carretera d'un 10 km de longitud que et porta a les Bardenas Reales per l'alt d'Aguilares i porta fins la caserna militar. A partir d'aquest punt surt la pista de grava d'uns 25 km que rodeja tot el camp de tir i permet passar per paisatges representatius del parc natural. Aquesta pista et porta als turons més representatius del parc: “cabezo de Sanchicorrota”, “cabezo del Rallón”, “cabezo de la Ralla”, “cabezo de Pisquerra” i “cabezo de Castildetierra”. Les sortides i postes de sol són realment espectaculars.
Observacions ornitològiques (30-10-2010) fetes seguint els itineraris per vehicles: aligot comú, alosa becuda, bernat pescaire, bitxac comú, cigonya blanca, cogullada fosca, còlit ros, cotxa fumada, esplugabous, estornell vulgar, garsa, merla, milà reial, pardal comú, pardal roquer, voltor comú, xoriguer comú i xurra.
També es va poder veure una guineu a la zona de l'embassament del Ferial.
Data de l'excursió 23 d'octubre de 2010 Excursionistes: Joan Abelló, Domènec Anguera, Gemma Oncins i Laura Ponce.
El Puig de les Cadiretes o Puig de ses Cadiretes és una muntanya de 512 del massís de l'Ardenya pertanyent a la Serralada Litoral Catalana que es troba entre els municipis de Llagostera a la comarca del Gironés i de Tossa de Mar a la comarca de la Selva.
![]() |
| Punta de la Banya Delta de l'Ebre (Montsià) Octubre 2011 |
Delta del Llobregat. El Remolar - Filipines. Platja (Baix Llobregat)
Delta del Llobregat. El Remolar - Filipines. Platja (Baix Llobregat)
Delta del Llobregat. Maresma de les Filipines. Estació biològica. (Baix Llobregat)
Delta del Llobregat. Espai Natural Remolar-Filipines. Aguait de la Maresma. (Baix Llobregat)
Delta del Llobregat. El Remolar - Filipines. (Baix Llobregat)
Delta del Llobregat. El Remolar - Filipines. (Baix Llobregat)
Delta del Llobregat. Maresma de les Filipines. Aguait de la Bassa dels Pollancres. (Baix Llobregat)
Data de l'ascensió 2 d'octubre de 2010
Excursionistes: Joan Abelló i Domènec Anguera.
El Puigmal (anomenat també Puigmal d'Er a l'Alta Cerdanya) és una muntanya del Pirineu Oriental situada entre les comarques de l'Alta Cerdanya i el Ripollès i segurament una de les més emblemàtiques de Catalunya.
Està situat entre els termes municipals de Queralbs (Ripollès) i Er (Alta Cerdanya) i s'alça com el més alt dels cims que configuren l'anomenada Gran Olla que rodeja la Vall de Núria.
És un pic ample i arrodonit i la seva ascensió és senzilla si les condicions climàtiques no són adverses. Al seu cim hi ha una creu de ferro forjat i una placa amb versos de Mossèn Cinto Verdaguer:
“De puig en puig pel coll de Finestrelles
s'enfilen del Puigmal a l'alta cima
tota la terra que el meu cor estima
des d'ací es veu en serres onejar”
Informació extreta: http://ca.wikipedia.org/wiki/Puigmal
Excursionistes: Joan Abelló i Domènec Anguera.
El Matagalls és una muntanya del Massís del Montseny que es troba entre els municipis del Brull i Viladrau a la comarca d'Osona, i el del Montseny de la comarca del Vallès Oriental.
Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 294106001), juntament amb una creu de dimensions considerables, dedicada a Mossèn Cinto Verdaguer. En aquesta creu, entre altres plaques, n'hi ha una en memòria del també mossèn Jaume Oliveras i Brossa, excursionista, en memòria de qui es creà la Travessa Matagalls – Montserrat.
Informació extreta: http://ca.wikipedia.org/wiki/Matagalls
.jpg)
Data de l'ascensió 6 de desembre de 2009
Excursionistes: Laura Solanilla, Gemma Oncins, Joan Abelló, Laura Ponce i Domènec Anguera.
La Roca Corbatera és el punt més alt de la serra del Montsant amb 1162 metres d'alçada que es troba al municipi de la Morera de Montsant a la comarca del Priorat.
Informació extreta: http://ca.wikipedia.org/wiki/Roca_Corbatera
Data de l'ascensió 6 de setembre de 2009
Excursionistes: Joan Abelló i Domènec Anguera
El Pedraforca és una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya, situada entre els termes municipals de Saldes i Gòsol, a la comarca del Berguedà. Forma part de la serralada del Prepirineu.
Té una forma molt peculiar, formada per dues carenes paral·leles anomenats “pollegons” i unides per un coll anomenat “l'Enforcadura”.
El Pollegó superior té una altitud de 2506 m. i el Pollegó inferior 2445m. L'Enforcadura se situa a 2356 m. i té una tartera a cada costat. La singularitat de la seva forma, junt amb el fet que el massís no forma part d'una serralada en continuitat han convertit la muntanya en una de les més famoses de Catalunya.
Etimològicament el mot Pedraforca esdevé del llatí “petra furca” (pedra forcada), per la forma de la muntanya.
Està situat dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró i, a més, els voltants del Pedraforca han estat declarats paratge natural d'interès nacional.
Els pobles del voltant són Gòsol (W) i Saldes (E); el Pedraforca fa de límit entre els seus dos termes i també, per tant, entre la demarcació de Barcelona i Lleida, malgrat que ambdues poblacions es trobin a la comarca del Berguedà.
Hi ha moltes llegendes al voltant de la muntanya del Pedraforca, i per això ha estat i es considera una muntanya màgica.
Una de les llegendes més difoses diu que la nit de Sant Silvestre (31 de desembre) les bruixes es reuneixen al Pedraforca (a Pedraforca, com diuen els habitants de l'indret) i saltes i ballen per sobre les argelagues.
Una altra llegenda explica per què la muntanya té aquesta forma tan característica: una nit de Sant Silvestre les bruixes celebraven un aquelarre al cim d'una muntanya altíssima que era situada on actualment hi ha el Pedraforca. Les bruixes estaven dividides en dos bàndols i es barallaven entre elles, feien tant soroll que fins i tot tremolava la terra. Els habitants de Saldes es van espantar tant que van començar a encomanar-se a Sant Miquel i a fer-li pergàries, tant, que els va escoltar, va baixar del cel i d'un cop d'espasa va trencar la muntanya en dues parts, bo i deixant un bàndol de bruixes al pollegó inferior i l'altre bàndol al pollegó superior. Alhora, amb aquell cop d'espasa va trencar en milions de trossos el cim de l'antiga muntanya: encara ara es poden veure les restes de pedres d'aquell cim a la tartera del Pedraforca.
Informació extreta de: http://ca.wikipedia.org/wiki/Pedraforca
Aiguamolls de l'Empordà. Estany del Cortalet. Observatori de les Gantes. (Alt Empordà)
Aiguamolls de l'Empordà. Estany del Cortalet. Observatori de les Gantes. (Alt Empordà)
Delta de l'Ebre. Gola de Migjorn. (Montsià)![]() |
| Delta de l'Ebre L'Encanyissada Desembre 2011 |